Sóc EastRiver i aquest no és el meu primer bloc. De fet és el tercer. Podeu accedir als dos primers clicant sobre les fotografies del lateral. I per escriure’m podeu trobar el correu en el meu perfil de blogger, que encara conservo.
Sóc EastRiver i aquest no és el meu primer bloc. De fet és el tercer. Podeu accedir als dos primers clicant sobre les fotografies del lateral. I per escriure’m podeu trobar el correu en el meu perfil de blogger, que encara conservo.
Hola Eastriver, gràcies pel teu “informe” sobre el meu poema 33. He flipat, frisat al llegir el teu comentari; no estic acostumat a què hom escrigui i, a més a més, faci una autòpsia del poema, i tot llegint el teu comentari la suo m’ha començat a regalimar -ara sí, que estic mort. Semblava per un moment, que estava essent examinat per un professor a l’escola, escalfreds!
Com pots veure, no escric molt sovint, la lletra no és el meu fort, però ho treballo, treballo aquestes petites “snapshots”, visions, sentiments, records del meu entorn i de mi mateix, que evidentment sóc jo i la meva consciencia, i ara tu.
Patia per les faltes gramaticals -i això que ho passo per correctors!- i per la falta de comprensió o sentit global del poema -molt més greu-, sort que és poema i hom pot estirar els marges a conveniència. Per cert, “ni moraleja”, “ni moral”, pur sentiment, no arribo a tant.
Tan sols dir, gràcies.
Equusboy